El martiri, testimoni de fe o arma política?

No queda clar si Paul Engler, amb els seus criteris sobre la desobediència ha fet ficar la pota al president Joaquim Torra. De fet fa una crida al martiri com a condició per guanyar la independència que pot deixar bocabadats a molts.

No som en temps de martiri per donar fe d’una creença. Tampoc ens podem equiparar a la yihad que aplaudeix les autoinmolacions.

El martiri no és la porta definitiva per a la independència d’un país, sinó que ho és la resistència per no deixar-se assimilar ni absorbir per cultures i tradicions alienes.

En un règim democràtic, encara que feble, que l’independentisme guanyi les eleccions és un pas innegable per obrir la porta de la llibertat del país.

La lluita per la independència demana paciència i perseverança si es tracta de acció pacífica i oberta al diàleg i la negociació, mai a imposicions per la força.

La política de pau, a la que l’estat espanyol no està acostumat és la correcta en els temps actuals. Catalunya no es pot equiparar al problema kurd ni al dels iugurs o al del poble saharahuí refugiat a Argèlia.

No estem demanant explicacions ni disculpes. Estem demanant poder construir la democràcia catalana en forma de república, quelcom que en realitat no interessa a França ni a Espanya. Ens volen dividits i sota el control dels dos Estats.

Els catalans som coherents amb el nostre propi realisme, doncs estem convençuts de la nostra força com a poble, de la dignitat amb la que solidàriament hem i estem suportant la repressió de l’estat espanyol.

Creiem que Engler és un científic honest i honrat, no un visitant disposat a enaltir les masses per fer una revolució sagnant.

Tampoc és un profeta ni creiem que tingui per costum demanar el martiri dels pobles que en plena modernitat és una posició invàlida en una Europa que no pot entrar en il·legitimaris històrics.

La mobilització popular, els moviments de les masses , la protesta col·lectiva, l’afirmació de la dignitat mal tractada en una democràcia liberal no passen pel martiri ni per posar-se a la porta de la presó per justificar la reporessió. La via democràtic a no és aquesta, sinó al de les urnes.

El martiri ja el patim cada dia en veient com ens tracta el govern de l’estat i de quina manera fan tot el que està a les seves mans per mantenir el domini hegemònic sobre Catalunya. Aquesta vergonya és la que ha de fer que el món prengui consciència de la veritat de la situació i les mentides d’Estat.